Na Mercè era forta i valenta però no li feia cap gràcia anar sola de nit seguint els horts i la riera. Feia via cap a casa, on l’esperaven l’home i la canalla davant la taula amb el sopar. Però un dia na Mercè va arribar tota esglaiada, ja que havia trobat un home al revolt dels gitanos, allà on hi passaven sovint una colla que, una vegada, se’ls van emportar totes les gallines.

Des d’aleshores, la Mercè feia marrada creuant el Pont del Selva amb les seves companyes de Cal Pau i de Cal Barret; allí seguia el camí, temorenca, amb una espelma encesa dins la llàntia o amb un ble. L’home i els fills l’esperaven amatents, perquè ella era una dona de casa que no s’entretenia fent xerrameca i, a quarts de deu, el Colom, el gos que jeia a l’era s’alçava mandrosament i corria a esperar la mestressa fins la portella del Pont.